Diario del buen pescador

 

Es comença a pondre el sol una bona tarda de finals d’agost. És hora d’engegar el motor de la xup xup i situar-se a vora la costa, a uns 800 metres de la sorra de la platja de Sant Antoni de Calonge, concretament a l’enfilació de 90º entre la balisa d’avís de perill i l’espigó de la platja d’es Monestri, al bell mig de la badia de Palamós.

A mesura que el sol es va ponent, encenem els llums que enfoquin directament a l’aigua i ens anem apropant a la costa tot repetint un moviment tranquil i rítmic amb el braç, amunt i avall, una vegada rere l’altre, amb la potera a un parell de metres per sobre del fons marí. De sobte, et sembla que la potera si ha reposat un lleuger pes. No hi ha picada, ni una mínima mostra de resistència o lluita com ens tenen acostumats els altres peixos.

Però en aquest moment cal recollir la potera de forma constant i enèrgica per no perdre la presa. I just quan surt de l’aigua, el calamar escup un bon raig de tinta, fent l’últim intent desesperat per confondre el seu predador. Si algun dia hi aneu, no us aconsello posar-vos la camisa blanca dels diumenges.

No és un calamar gegant. Fins i tot, potser no és ni un calamar i es tracta del seu germà bessó, la canana, d’aleta molt més curta i ample, i que la mala praxis popular ha fet depreciar aquest cefalòpode, venent canana per calamar, tot i que són de característiques pràcticament idèntiques. D’aquí ve l’expressió ‘ens han donat canana’. Però és un animal tan curiós, que enganxa, si, amb els 2 tentacles llargs i forts dotats de ventoses que utilitzen per atrapar les seves preses, que cal no confondre amb les 8 potes més curtes que els ajuda a protegir-se i a conservar els nutrients.

És increïble com aquest cefalòpode disposa de 3 cors que bombegen sang de color blau. Aquest color es deu a que els calamars utilitzen hemocianina en lloc d’hemoglobina com a molècula transportadora d’oxigen, i la hemocianina és una molècula que conté coure en comptes de ferro, d’aquí el seu color blau pàl·lid.

La forma de cuinar els calamars és també molt diferent a la resta de peixos, ja que tenen unes fibres musculars molt més fines, el que fa que la seva carn sigui molt densa i de textura fina i amb un sabor dolç. També té altes concentracions de col·lagen, les quals cal tenir en compte alhora de la seva cocció.

Volver al listado

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Puede saber más sobre nuestra política de cookies aquí

Acepto
Top